Ja portem 28 anys. Amb tots aquests anys han passat moltes persones pel restaurant. Amb el temps aprens els gustos de les persones, el seu tarannà. Amb petites converses coneixes el seu entorn, la seva família. A vegades fins i tot les seves il•lusions, els seus anhels. I mica en mica te les vas fent teves, quasi bé sense ni adonar-te, te les fiques tant en dins que el dia que no hi son se’t queda un buit molt gran al cor. Però malgrat tot pots està contenta per que les has conegut i has compartit moments feliços amb elles. Aquest estiu ens han deixat dues d’aquestes persones:

la sra. Rosa i la iaia Dolores.

Pots plorar perquè ha marxat
o pots somriure perquè ha viscut

Pots tancar els ulls
i demanar que torni
O pots obrir-los
i veure tot el que ha deixat

El teu cor pot està buit
perquè no la pots veure
O pot estar ple
de l’amor que vàreu compartir

Pots plorar,
tancar la teva ment,
sentir el buit
i donar l’esquena
O pots fer el que a ella li agradaria:

Somriure,
obrir els ulls,
estimar
i seguir.

Per elles somriurem, estimarem i seguirem.