Fa uns dies va venir una família a dinar al restaurant. Els fills van demanar si teníem macarrons. La mare em va demanar com els feia en Claudi perquè el seu fill li deia que eren mes bons que els que menjava a casa seva. I en Claudi m’ho va explicar:

Agafa una cassola i posa una mica d’oli. Tira carn picada de vedella i amb el foc lent la va rostint. Va remenant la carn i, quan ja està rossa i sembla que s’enganxi a la cassola, ratlla un parell d’alls i una ceba grossa. Continua remenant amb el foc lent fins que la ceba es caramel·litza. Aleshores tira el tomàquet fregit. En una cassola amb aigua, sal i oli bull els macarrons i, quan estant cuits, els afegeix al sofregit. Ell no els refreda, els escorre i els tira directament. Un parell de voltes i ja està.

Quan li vaig explicar a la mare, va comentar que ella els feia igual però sense ceba perquè als nens no els hi agrada. A casa, quan venen se’ls mengen amb ceba però com que està ratllada no la troben. Potser aquest és el secret. En Claudi diu que tot i ser un àpat molt senzill requereix paciència, no vol presses.