Recordo quan el pare feia anar a ma germana a cobrar a algun client.
A vegades hi havia algun problema i es trobava amb algun client descontent. La recomanació del pare era: “no t’hi enfrontis, deixa que s’expliqui, no l’interrompis, que tregui el seu enfado, i quan acabi, busca una solució que el satisfaci”. Crec que es una bona formula, a vegades a la feina ens equivoquem o no complim les expectatives del client. El que no podem fer es entrar en una dialèctica de enfrontaments. Hem d’aprendre dels errors.
Sovint anem a llocs i al sortir ressaltem l’amabilitat de la persona que ens ha atès com quelcom excepcional, quan hauria de ser la normalitat.
Crec que la majoria de les vegades costa poc fer contenta a la gent. Quan estem de cara al públic hem de mostrar una bona educació, però també hem de ser flexibles per adequar-nos a la singularitat de la persona a la que estem atenent.
L’atenció al públic és bàsica per a qualsevol tipus de negoci i sovint les empreses i comerciants obliden que totes les persones que es relacionen amb el client (comercial, dependent , transportista, telefonista……) són la imatge de l’empresa.
Amb els temps difícils que estem vivint no ens podem permetre perdre vendes per una mala atenció.
Convé revisar si estem fent les coses bé en aquest aspecte.