Fa dies qui hi dono voltes. Volia fer una nova entrada al blog. Tinc la idea però m’està costant posar-la al paper.

 A la vida diària  tractem amb moltes persones, totes diferents.  En general faig una classificació que potser es una mica simplista: hi ha dos classes de persones, les que ho fan fàcil i aquelles que ho fan difícil. Si pareu atenció a la gent que us envolta veureu que hi ha que persones amb les que no teniu problema per entendre-us.  Potser no esteu d’acord en tot, però qualsevol conflicte es resol sense gaires complicacions. D’altre banda hi ha persones que en tots els àmbits hi veuen dificultats, tot son “peros”. Davant de qualsevol proposta sempre hi veuen problemes i complicacions. La vida es prou difícil per que encara la compliquem més.

Fàcil

 M’agrada intentar fer fàcils les coses.  Aplicar el sentit comú. A la nostra feina a vegades es difícil acontentar a tothom i alhora és fàcil fer contenta a la gent. Es bo posar-se al lloc dels demés i tractar-los com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. He sentit sovint l’expressió: “si a mi em foten jo també puc fotre”.  Crec que és un error. En el tracte amb les persones, en general reben el que donem.

 Gaudeixo molt de la meva feina. Sempre dic que tinc els millors clients que un pot desitjar. Es un motiu d’orgull veure el bon ambient que hi ha al restaurant qualsevol migdia. Crec que és mèrit de tothom, tant de la gent que hi treballem, com dels clients  que tenim.

Vull aprofitar l’avinentesa per convidar-vos a que ho feu fàcil.