Com cada any he rebut felicitacions de Nadal de tota mena. Però m’ha cridat especialment l’atenció una que reclamava que tornessin temps passats en els que , segons la felicitació, hi havia un respecte per la gent gran, solidaritat, generositat, amor…Sembla ser que avui dia només hi ha un afany per consumir, per comprar regals i que l’esperit de Nadal havia desaparegut.
No estic d’acord.
Què és l’esperit de Nadal? És que uns determinats valors només s’han de mostrar en aquestes dates?
Crec que en temps difícils surt el millor i el pitjor de les persones. Ara, amb les dificultats que hi ha, veiem que moltes persones s’avoquen a ajudar als que ho necessiten. Veiem que la família és un puntal més important que mai.
Hauríeu d’haver vist casa els meus pares el dia de Nadal. Érem 30 persones de diferents edats. Els pares tenen 86 anys i a partir d’aquí hi havia consogres, fills, nets gendres, besnéts, novies. Tots junts fen cagar el tió, l’amic invisible, parar taula, brindar, en definitiva tenir d’un Nadal molt especial:
El primer Nadal sense la Nuri.
Dies abans estava amoïnada, es presentaven uns dies molts durs.
No soc creient però penso que tots portem a la Nuri dins nostre i que d’alguna manera ella va estar allà gaudint amb nosaltres.
Si em poso a pensar com va ser possible superar aquest Nadal, només hi ha una resposta: aquesta família. Malgrat ser persones molt diferents, amb diverses afinitats, sabem estar units quan convé. Per a mi aquest és el veritable esperit de Nadal, que es manifesta durant tot l’any en moments realment complicats.
Em consta que hi ha moltes famílies com la meva. Sé que hi molta gent bona al mon.
Hauríem d’intentar veure tot lo bo que tenim al voltant i no deixar-nos emportar pel desànim.