Des de temps pretèrits tots els éssers vius ens hem alimentat del que teníem al voltant. Al principi amb la caça d’animals i la recol•lecció de fruits silvestres. Amb el pas del temps quan ja es van començar a establir les societats es va procedir a la cria d’animals i el conreu de terres per poder sobreviure. Com és normal,cada zona ha disposat d’uns aliments concrets segons la temporada, degut a la climatologia com a factor principal. Tot i així, quan les societats es van desenvolupar lo suficient i la tecnologia ho va permetre, es va començar amb l’exportació tant d’espècies, com de nous aliments que no només es consumien aquí, sinó que es van poder conrear, com és el cas de la patata, el tomàquet i d’altres fruits. Aquests aliments venien donats per temporades i es conreava segons el que s’esperava treure la temporada que estava en camí. Amb la revolució tecnològica i de les comunicacions podem dir que va canviar substancialment el consum d’aliments: tenim al nostre abast tot tipus de productes sigui o no sigui temporada. Per exemple és fàcil veure maduixots durant tot l’any. Tot i així, hi ha un cert descontentament respecte a això, ja que, com tots sabem la qualitat de tots els aliments no és la mateixa: podem afirmar que un lluç de les nostres costes és molt millor que un lluç de Sud-àfrica. Degut a aquests factors de qualitat, juntament amb la conscienciació de tots els problemes mediambientals que suposa el transport d’aliments a llarga distància, hi hagut un gir en bona part de la societat pel consum d’aliments de proximitat, que si bé són més escassos en quantitat, no ho són en qualitat.
