Qui no ha escoltat mai aquesta expressió. Es fa servir per indicar que una cosa passa molt de tant en tant. I és que des que la figuera fa les figues fins que fa les “brevas” poden passar fins a vuit mesos.

Però, què són les “brevas”?
Primer cal aclarir que en català a les “brevas” se’ls anomena figaflor.

Entre les diverses classes de figueres que podem trobar, hi ha les figueres “breveras” que són bíferes, és a dir, que produeixen dues collites per any. La primera collita, que té lloc a finals de primavera, és la de la figaflor. La segona collita, que té lloc a finals de l’estiu, és la de les figues. Quan la fruita apareix a l’arbre a finals de la tardor, com que no hi són les condicions per tal que madurin, es mantenen en repòs fins a la primavera següent quan acaben de madurar donant lloc a la figaflor. Ja que ve d’una estació més plujosa la figaflor és d’una mida més gran que la figa, però és menys dolça. Té forma de pera i depenent de la varietat pot ser groga-verdosa, blava o negre.
Les varietats de figues es classifiquen en funció del color de la pell. Entre les diferents varietats la més anomenada és la de “Coll de Dama” que pertany a la varietat blanca i es conrea a la “Sierra de Gredos”. A Lleida i Osca es conrea la “Coll de Dama Negra”, de la varietat de figa negra i que no és tant dolça.

Podem tastar figues o figaflors durant tot l’any de diverses maneres: fresques, acompanyant carns vermelles, amb gelats, amb formatge o amb foie; seques com a postres; confitades amb mató; o en melmelada.

Tant figaflors com figues són molt digestives, millorant així el trànsit intestinal i també tenen un alt contingut calòric.

En català també tenim l’expressió: “ets una figaflor” referint-se al fet de ser dèbil, tenir les idees poc clares o ser poc madur.